QUAN ARRIBA EL BON TEMPS

Cada any, quan arribava la Primavera i començava a fer calor, la meva família decidia passar el cap de setmana a la caseta del poble, de dissabte a diumenge. A mi m’agradava molt anar-hi perquè m’ho passava d’allò més bé. Quan estàvem allà, els meus germans i jo agafàvem la bicicleta i sortíem a donar un tomb per la platja, i si feia molta calor, ens hi banyàvem i tot! També anava amb els pares a comprar i els ajudava a fer el dinar. Hi havia una cosa que m’encantava fer. I això ho sabia tothom! Quan arribava la tarda, ajudava als pares a cuidar les plantes que teníem al jardí. Hi havia quatre arbres, moltes flors i tres rosers: un vermell, un rosa i un groc. Eren molt macos!

Un dia, després de fer un passeig pel poble amb els meus germans, els pares em van fer un gran regal. Jo estava molt emocionada perquè no sabia què era! Ho vaig obrir molt de pressa i quan ho vaig veure, vaig saltar d’alegria! Era una planta! Amb unes flors precioses!Vaig fer una abraçada molt forta als pares i els hi vaig donar les gràcies. Tot seguit, el pare em va dir:

- Petita,vols posar-la amb la resta de les flors?

- Sí, pare! Així farà noves amigues!

Al jardí, al costat d’un arbre, vam fer un gran forat a terra. Després vam treure el test de la planta i el pare em va dir que s’havia de fer a poc a poc. Jo li vaig preguntar:

- Pare, per què hem d’anar amb compte amb les plantes?

- Perquè si anem ràpid i no vigilem, li podem fer molt de mal. Oi que quan et fas mal plores? –jo vaig fer que sí amb el cap -. Les plantes també i, a més, es posen molt tristes. Les hem de cuidar perquè sinó es moren, són molt delicades!

Quan ja estava plantada al jardí, vaig anar corrents a omplir una galleda amb aigua. La vaig regar perquè així li sortirien més flors. Mentre hi tirava l’aigua, li cantava una cançó i ballava al seu voltant. Es posava tant feliç!!

Però, un cop que vam acabar, vaig anar a fer una pregunta al pare:

- Pare, aquesta flor tan maca que has portat, com és diu?

El pare, sorprès per la meva pregunta, no va saber respondre. Així que vam anar a veure al jardiner, potser ell ens podria ajudar. Li vam explicar com eren les flors, les fulles, la tija... però encara i així, no va saber respondre. El pare i jo no sabíem que fer.

Jo estava molt amoïnada perquè tenia una planta molt maca però no sabia com es deia. Desprès d’un temps, quan feia més calor, la meva flor tenia unes coses molt estranyes entre les fulles. Quan em vaig apropar, vaig veure unes coses petites, de color verd i una olor molt bona. Sorpresa, vaig cridar a la mare per ensenyar-li.

- Oh!- va dir la mare – però si aquesta planta té fruita!

- Fruita? – li vaig preguntar – Com pot ser?

- Mira! Què no ho reconeixes? Això ho vam veure ahir al mercat!Però de color vermell!

- Mare, què són pomes?

- No filla, les pomes creixen als arbres. Això petit, verd i amb tan bona olor és una maduixa!

- Una maduixa? Ara ja no cal que anem al mercat! Podem fer les nostres maduixes!

- Sí, però cal que li doni el sol, regar-la cada dia al matí i, sobretot, cuidar-la molt. Així es posaran de color vermell i ens les podrem menjar!

- Mare, tenim una planta que fa maduixes a casa!

- Es diu maduixera. Ara ja en sabem el nom!

- Això mare, una maduixera.

I la vaig cuidar tant que encara la tinc. Per aquesta època de calor, les maduixes comencen a despertar-se. Si reguem i cuidem la planta, farà que les maduixes surtin molt maques, ben vermelles i... boníssimes!

DIN-A4 (120gr)

Llàpis Tinta China (Plumilla) i Acuareles.

Aquest treball el vaig realitzar en 1 dia en col·laboració amb Mercedes Muñoyerro que feia el projecte final de Magisteri Infantil i necessitava unes il·lustracions pel seu text.